Boicot al tomàquet

Ens comenten que fa poc temps van haver de fer un boicot al tomàquet ja que el preu d’aquest producte va augmentar un 500% o més en questió de dies a tot el país. De fet no es tracta d’un cas aillat sinó més aviat es tracta d’un fenòmen que es va donant sovint: a voltes és l’enciam o els espinacs i ara la patata, que ha passat de 50 centaus al kilo a valdre més de $20 el kilo.

Sembla ser que la causa d’aquest abús desmesurat en relació als aliments bàsics de la població argentina són els grans oligopolis, intermediaris agraris i comercials. Aquests, posant d’excusa el clima (pluges, calors,… com a causants d’un descens de la productivitat) apliquen un augment al preu del producte que, en un país on la classe mitjana està sent absorvida per la classe baixa, precartizada i pauperitzada, no és asumible per una gran part de la població. Per tant, la gent es veu obligada a fer un boicot al producte en questió (per necessitat més que per ideologia), fet que provoca un exedent important d’aquest aliment, que al ser un producte que es fa malvé s’ha d’acabar llencant en la seva totalitat.

Davant d’això un/a es pregunta: quins efectes té això en la malnutrició de nenes i nens de classe baixa? Fins a quin punt el mercat arriba a modificar la quotidianitat alimentària de la població? Com és possible que en una regió on la fam és un problema estructural es llenci tant menjar a causa del joc brut entre capital, Estat i mercat?

Resulta indignant i paradoxal que es dediquin a jugar impunement amb quelcom tant bàsic com és l’alimentació i que en la lògica d’un sistema capitalista adquireixi més importància el propi mercat que les necessitats reals de les persones.

Canvi d'objectius

Degut a la impossibilitat de fer artícles mínimament responsables i amb coneixement de causa del que anem aprenent i compartint, hem decidit canviar els objectius i la forma del bloc.

Així, anirem penjant escrits curtets de reflexió, introduïts per quelcom quotidia.

Ens llegim!

Salut i (A)!